• Imprimeix

2016. Any Caterina Albert

El 2016 es commemora el 50è aniversari de la mort de Caterina Albert i Paradís - Víctor Català (L’Escala, 11 setembre 1869 – 27 gener 1966)

Caterina Albert i Paradís

Novel·lista, narradora, autora teatral i poeta, amb la seva obra inicia la tradició literària catalana escrita per dones, tot i que, com altres escriptores de l'època, va amagar la seva identitat sota el pseudònim de Víctor Català.  Amb la seva narrativa breu i les novel·les, va marcar decisivament l'evolució de la literatura catalana del segle XX. Es va donar a conèixer amb Drames rurals (1902) i, sobretot, amb la novel·la Solitud (1905). En la seva obra analitza la situació de la dona en la societat de l'època, les relacions de parella i el treball, sobretot al camp, i n'ofereix una imatge violenta i cruel, contravenint els models idíl·lics del segle XIX.  Cal destacar la seva influència sobre les escriptores que, des de Rodoreda fins a les actuals, la consideren una mestra indiscutible.

 

Facebook de l'Any Caterina AlbertAny Caterina Albert Twitter de l'Any Caterina AlbertAny Caterina Albert

Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu pseudònim Víctor Català (l'Escala, 11 de setembre del 1869 -27 de gener del 1966), fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme.

El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. No trigaria gaire temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català, nom del protagonista d'una novel·la seva inacabada. Malgrat l'entusiasme que va manifestar pel món del teatre i els seus inicis poètics, el gènere que va dominar millor és el narratiu. La força del seu estil i la gran riquesa lèxica són elements definitoris del conjunt de la seva obra. Ja de gran, va rebre l'homenatge dels escriptors catalans. Va morir al seu poble natal l'any 1966. Està enterrada al cementiri vell de l'Escala.

Primers anys, el modernisme

Inicià la seva carrera literària, de molt jove, col·laborant en l'Almanach de l'Esquella de la Torratxa. En aquesta publicació de caràcter satíric, hi publicà els seus primers textos —poemes de temàtica amorosa— entre el 1897 i el 1900 sota el pseudònim de Virgili d'Alacseal.

És al tombant de segle, també, el 1898, que es presenta als Jocs Florals d'Olot amb el poema "Lo llibre nou" i el monòleg "La infanticida". Ambdues obres li foren premiades. Amb el monòleg, però, l'escriptora tingué un gran disgust, ja que el jurat d'aquell certamen s'escandalitzà quan va saber que darrere d'aquella peça de teatre, tan punyent per la seva temàtica, hi havia una jove escriptora de l'Escala. A partir d'aquell fet, Caterina Albert es va amagar darrere el pseudònim Víctor Català, que va prendre d'un personatge de la novel·la Càlzer d'amargor, que en aquell moment estava escrivint. Totes les obres que va publicar al llarg de la seva vida les va signar amb el pseudònim.

El primer llibre que va treure a la llum va ser el poemari Lo cant dels mesos (1901) gràcies al matrimoni format per Josepa Carcassó i Miquel Sitjar. Ells van ser els que van descobrir la seva vocació literària i els que la van empènyer a publicar-lo en la Tipologia de L'Avenç. Llavors, però, Caterina Albert també tenia una altra vocació: l'artística. Dibuixava, pintava i esculpia. Malauradament, però, mai no va arribar a portar aquesta faceta de la seva vida al terreny professional. De la seva obra, únicament se'n va fer una exposició al Cercle Artístic de Sant Lluc el desembre del 1955.

Joaquim Folch i Torres, gran amic seu, va ser una de les persones que la va promoure. Sembla que quan va començar la seva trajectòria com a escriptora professional va deixar de banda l'artística. El 1901, també va publicar el seu únic recull de monòlegs, en vida seva: 4 Monòlegs en la Tipologia de L'Avenç. A partir d'aleshores, també, inicià la seva col·laboració literària en la revista modernista Joventut (1900-1906). Aquesta publicació li proporcionà una plataforma per a donar-se a conèixer al públic lector i, per tant, per a projectar-se com a escriptora. Aquí, escrigué els seus primers "drames rurals", és a dir, aquells contes més negres i punyents de la seva narrativa. El 1902, és quan els recull en el llibre titulat Drames rurals i quan el misteri del seu pseudònim comença a ser conegut. De l'angoixa que li produeix aquest fet, en parla en la seva relació epistolar amb Narcís Oller, un dels seus mestres, i amb en Joan Maragall, un altre mestre. Amb el pseudònim, pot escriure allò que li plau més, sense que la seva literatura hagi de tenir un límit moral. Si no es pot amagar darrere Víctor Català, per tant, les crítiques tornaran a sorgir, ja que la societat del moment no veia amb bons ulls que una dona escrivís i que ho fes sobre aquells temes.

El 1902, rep les primeres crítiques pel fet d'escriure sobre l'aspecte més fosc de la condició humana. Posteriorment, publica un altre recull de contes, Ombrívoles (1904) en L'Avenç i el seu segon poemari, Llibre Blanc (1905) en l'editorial de Francesc Matheu, Ilustració Catalana. En les revistes de Matheu, Ilustració Catalana (1903-1917) i Catalana (1918-1921), hi donarà a conèixer aquelles narracions menys dramàtiques i alguns poemes.

Entre 1904 i 1905, treu a la llum la novel·la Solitud en el fulletó de la revista Joventut. El 1905, la Biblioteca Joventut publica la novel·la en forma de llibre i Víctor Català obté un gran reconeixement. A partir d'aleshores, es consagra com a escriptora. Posteriorment, publica el recull de narracions Caires vius (1907) en la Biblioteca Joventut i inicia el seu primer silenci literari, a causa del noucentisme.

Segona etapa (a partir del 1907)
A partir del 1923, publicaria en la col·lecció popular La Novel·la d'Ara diverses narracions curtes. El 1926, quan el noucentisme ja està liquidat, intenta introduir-se en el panorama literari del moment amb la publicació de la seva segona i última novel·la, Un film. Anteriorment, el 1920, també treu a la llum el recull de narracions La mare Balena, on trobem una certa evolució en la seva estètica literària. En aquesta última obra, ja no hi plasma, únicament, l'aspecte més ombrívol de la vida. Al llarg de la seva carrera literària, també va estar vinculada als Jocs Florals de Barcelona. El 1917, els va presidir. A banda de la seva vinculació amb aquesta corporació, també va tenir relació amb l'Acadèmia de la Llengua Catalana, de la qual va ser membre el 1915, i amb l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual va ser membre des del 1923. El 1924, va guanyar el segon accèssit a l'Englantina d'or als Jocs Florals de Barcelona amb el poema "Cavalls del port". Tampoc hem d'oblidar la seva tasca com a folklorista i com a arqueòloga (va anar recollint i classificant diverses romanalles dels grecs i romans a Empúries). Amb la guerra civil, trobem el seu segon silenci literari.

Postguerra
No serà fins al 1944 que traurà a la llum una altra obra. En aquest cas, serà el seu primer recull de narracions en castellà: Retablo (1944). Dos anys més tard, publicarà un recull de proses literàries sobre temes domèstics, Mosaic (1946) en l'editorial Dalmau; la seva serà la primera obra que reprendrà les edicions en català d'aquesta empresa. Pocs anys més tard, iniciarà una relació professional prolífica amb l'editorial Selecta, en què publicarà Vida mòlta (1950) i Jubileu (1951), els seus últims reculls de narracions, i les seves Obres completes (1951, 1972). Després de la seva mort, Selecta anirà reeditant la seva obra.

 

Font: Wikipèdia

Caterina Albert utilitzà dos pseudònims: Virgili d'Alacseal i  Víctor Català.

  • Com a Virgili d'Alacseal signa els poemes que publica a l'Almanach de l'Esquella de la Torratxa.
  • Signa com a Víctor Català després que el jurat dels Jocs Florals d'Olot, el 1898, s'escandalitzés per com era de punyent la seva obra

 

Obra escrita originalment en altres llengües

 

Premis literaris

 

Font: Institució de les Lletres Catalanes

Aquesta exposició ha estat produïda per la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones, en el marc de la commemoració del 50è aniversari de la mort de Caterina Albert i Paradís (L’Escala, 1869-1966). La mostra recorre la vida i obra de Caterina Albert, poeta, narradora, novel·lista i autora teatral. Caterina Albert, més coneguda com a Victor Català, pseudònim amb el que signava les seves obres per poder superar la moral de l’època, va convertir-se en una de les veus representatives del Modernisme.

Més informació

Data d'actualització:  07.11.2016