• Imprimeix

2015. Any Neus Català

 

 

Amb motiu dels 100 anys del seu naixement, fem un reconeixement a la figura de Neus Català i per extensió a la de totes les persones que van patir les conseqüències de la guerra i la dictadura franquista i l'internament en camps de presoners i d'extermini per donar a conèixer a les generacions més joves, la veu i el testimoniatge d'un passat històric i de les dones que van patir la guerra, l'exili i els horrors dels camps de concentració, totes elles representades en la figura de la Neus Català.

Lluitadora antifeixista, supervivent dels camps d’extermini nazis, propagadora del seu testimoni i infermera. És una dona forta, coratjosa i solidària, que s’ha convertit en el testimoni de totes les dones que van lluitar a la Guerra Civil i a la Segona Guerra Mundial.  

Els Guiamets, Priorat, 1915. En esclatar la Guerra Civil, va organitzar les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) del seu poble i s’afilià també al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El 1939 va creuar la frontera amb unes 180 criatures refugiades de la Colònia infantil Les Acàcies de Premià de Dalt on treballava com a cap sanitària. Un cop a l'exili, a França, va participar plenament en activitats de la Resistència. El 1943 va ser denunciada als nazis, detinguda i reclosa primer a la presó de Llemotges. El 1944 va ser deportada a Ravensbrück, un camp de concentració situat a 90 km de Berlín i inaugurat oficialment el 18 de maig del 1939. Se’l coneixia com el camp de les dones perquè, entre 1939 i 1945, hi van ser registrats 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 noies adolescents i a on hi van acabar morint més de 92.000 persones de la manera més atroç. Posteriorment va ser traslladada a un altre camp de concentració que depenia del camp de Flossenbürg, el Kommando d'Holleischen, situat a l’antiga Txecoslovàquia. Neus Català va passar 15 mesos als "maleïts camps de la mort", com ella els anomena.

Va ser finalment alliberada per soldats de l'exèrcit aliat, entre el 5 i el 8 de maig de 1945. En aquell moment es va comprometre a treballar per la memòria de les persones que hi moriren. En ser alliberada, va retornar a França, on va continuar la lluita contra el franquisme.

No es considera una excepció sinó una testimoni. Des de 1965, cada cinc anys, Neus Català hi peregrina per retre homenatge a les dones que hi van morir i per fer memòria del que va succeir. La seva pell canvia de color quan hi entra però considera el seu deure divulgar el que ha estat la deportació femenina republicana que, segons diu, és l’oblidada entre els oblidats. Als 87 anys va col·laborar en l’obra de teatre Las Reinas, estrenada en les instal·lacions del camp de Ravensbrück, que explica la vida de les dones al camp d’extermini. Les “reines” és com s’anomenaven les joves poloneses que els nazis van fer servir per als seus experiments “científics”.

Neus Català explica que la clau de la seva supervivència als camps de concentració estava en el seu pensament, que era als Guiamets, i en el riure. L’ajudava recordar la seva infància rebel, l’alegria de la joventut, els temps de l’organització de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, l’haver dut a bon port els 182 infants de la colònia, l’acompliment estricte dels seus deures amb la Resistència, el fet de resistir els interrogatoris i de no haver denunciat ningú. Es repetia “No em moriré perquè no em vull morir”. La solidaritat, la lluita, l’alegria, les ganes de viure i també la sort, com ella mateixa reconeix, li van permetre passar un dia rere un altre i allargar la vida fins a l’alliberament.

 

 

La celebració de l’Any Neus Català ha estat coordinada per l’Institut Català de les Dones i ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament dels Guiamets, Amical de Ravensbrück, Associació Art Plural, les Biblioteques públiques de Catalunya, Ca la dona, el Centre per a la Normalització Lingüística de Cornellà de Llobregat, les Comunitats Catalanes a l’Exterior, el Consell Comarcal del Priorat,  la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Departament d'Ensenyament, la Filmoteca de Catalunya, la Fundació l’Alternativa, la Fundació Cassià, la Fundació Pere Ardiaca, la Institució de les Lletres Catalanes, el Memorial Democràtic, el Museu d'Història de Catalunya, Sàpiens Publicacions, el Departament de la Presidència i VicDones-SIAD Osona.

Si malgrat que hagi finalitzat l'Any Neus Català organitzeu alguna activitat en reconeixement a la seva tasca i ens ho comuniqueu, us ajudarem a difondre-la. 

 

Presidenta de l’Amical de Ravensbrück, al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos actes de reconeixement entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2005 i el dels mitjans de comunicació, que la proclamaren Catalana de l’Any el 2006 per la seva tasca de defensa de la memòria de les més de 92.000 dones que van morir a Ravensbrück.

El 2014, als seus 99 anys, la ciutat de Barcelona li ha atorgat la Medalla d’Or al Mèrit Cívic, de mans de l’alcalde Xavier Trias en un acte celebrat al Saló de Cent, que va comptar amb la glossa de la seva filla Margarita.  

El Govern de la Generalitat de Catalunya considera que en reconeixement de la seva lluita i de la seva trajectòria vital cal commemorar, el 2015, l’Any Neus Català amb motiu del centenari del seu naixement. També li ha atorgat la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva lluita per la justícia social i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats als camps d’extermini nazis i la defensa dels drets humans. Amb aquesta distinció, l’Executiu honora un referent de la lluita contra els totalitarismes i de la recuperació de la memòria dels deportats als camps d’extermini.

Neus Català també va rebre de la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, la Medalla Centenària de la Generalitat quan va complir complir 100 anys.

Realitzades per la fotògrafa Pilar Aymerich, a l'Estació de França de Barcelona, l'any 1978.

Neus Català. Fotògrafa: Pilar Aymerich. Estació de França de Barcelona, 1978.
Neus Català. Fotògrafa: Pilar Aymerich. Estació de França de Barcelona, 1978.
Neus Català. Fotògrafa: Pilar Aymerich. Estació de França de Barcelona, 1978.
Neus Català. Fotògrafa: Pilar Aymerich. Estació de França de Barcelona, 1978.

Neus Català va explicar la seva experiència directament amb la publicació De la resistencia y la deportación: 50 testimonios de mujeres españolas. 1ª edició: Adgena, 1984 i 2ª edició: Edicions Península, 2000. Més endavant, a partir d’aquest llibre, el diari El Periodico de Catalunya va publicar Neus Català. Testimoni d’una supervivent (2007) amb la col·laboració de la periodista Rosa Massagué, on apareix el testimoni propi de la Neus traduït al català. A més, la Neus Català havia col·laborat amb la Montserrat Roig en el llibre Els Catalans als camps nazis (1977). I sobre ella han escrit Elisenda Belenguer, Neus Català, memòria i lluita (2006); Mar Trallero, Neus Català: la dona antifeixista a Europa (2008)i Carme Martí, Un cel de plom (2012)una biografia novel·lada. 

Els fons orals de Neus Català es conserven a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, de l'Ajuntament de Barcelona. 


Data d'actualització:  07.11.2016