• Imprimeix

Judith Butler “la lluita feminista és també la lluita dels homes”

19/04/2018 09:04
Butler

La presidenta del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC) i de l’Institut Català de les Dones (ICD), Núria Balada, va presidir ahir una trobada de representants del CNDC amb la filòsofa Judith Butler. Butler va oferir anteriorment en el CCCB la conferència "L'ètica i la política de la no-violència”, convidada per l’Institut d’Humanitats de Barcelona i amb el suport de l’ICD.

En el transcurs de la reunió amb les entitats del CNDC Butler va convidar els homes a lluitar contra la violència masclista i va afirmar que “la lluita feminista és també la lluita dels homes”. Butler va destacar que “és molt important que els homes vegin que altres homes s’involucren contra la violència masclista i per dir que l’assetjament sexual és un crim, i encara més que siguin homes del món judicial, policial, etc. Aquests homes han d’utilitzar el seu poder per fer canviar les coses”. I va continuar dient que “hi ha una legitimitat dels homes per cometre violència. Es tracta d’una llei no escrita que els legitima. L’antifeminisme sorgeix quan els homes veuen vulnerat aquest dret no escrit, molt profund i cultural”.

Pel que fa a la lluita contra les dependències que pateixen les dones, Butler va afegir que “no podem pretendre ser dones que no necessitem ningú, com planteja el liberalisme, donat que cap persona pot sostenir-se per ella mateixa. Allò que cal és crear relacions i interdependències que no ens explotin”.

Butler també va subratllar que “cal que els feminismes creïn aliances amb altres moviments com els mediambientals i en temes com la redistribució d’aliments, on les dones tenen molt a dir”.

Pel que fa a l’avenç en igualtat i contra la violència masclista dels països va dir que “molts països diuen estar a favor de la igualtat, però després no apliquen les lleis. Alguns estats o regions accepten lleis que criminalitzen els crims sexuals, però que no les apliquen. Es fan servir aquestes lleis per mostrar que ho estan fent bé de cara a la galeria, per aconseguir, per exemple, acords que afavoreixin el comerç, quan realment no s’està fent cap feina”.

Pel que fa a les lleis, la filòsofa va exposar que “necessitem canvis a la cultura legal, i més dones en aquestes posicions (tot i que no totes seran feministes). Part del problema són les lleis i una altra part és que no es dóna valor o credibilitat al testimoni de les víctimes. Aquesta segona part del problema està canviant poc a poc, per exemple amb el moviment #metoo, que ha servit per donar valor i dignitat als testimonis, de manera que ara tenen més força. Així, gràcies a la pressió social del moviment, serà més difícil dir que les víctimes estan mentint o que “ho buscaven”. Tot i així, un dels problemes del moviment de #metoo és que s’ha apartat el tema dels jutjats i s’ha centrat en els mitjans. Això ha passat perquè els jutjats han fallat a les dones, a les víctimes d’abús sexual als Estats Units. A Illinois, per exemple, calen vuit proves empíriques per poder anar a judici. Per aquesta raó, s’han de canviar les estructures legals. Ens hem de qüestionar què és una llei, què és un crim, què és un feminicidi”.

En aquesta trobada-dinar hi va participar la vicepresidenta del CNDC i directora de l’ICD, Núria Ramon, representants de la Comissió Coordinació del CNDC,  la catedràtica Marta Segarra d'Estudis de gènere a la UB i directora de recerca del Laboratoire d’études de genere et de sexualité-LEGS, del Centre Nationale de la Recherche Scientifique, i representants de les entitats Dones amb Empenta, Tamaia, Associació de Planificació Familiar de Catalunya, i Irídia.

CCCB 

Judith Butler construeix la seva filosofia des de la premissa de l’ètica i la convivència, les cures i la no violència. En la conferència en el CCCB del dia anterior, Butler va expressar que “no hi ha cap ésser humà al món que no hagi necessitat de les cures dels altres per poder sobreviure des del naixement fins a la vellesa. Quan som adults la cosa tampoc és diferent i ens repengem en un altre o en un conjunt de serveis públics. Per què doncs no construïm una política i uns valors des d’aquesta perspectiva de la realitat?”. 

A partir d’aquí va aprofundir en el concepte de vulnerabilitat com a condició compartida per a tots els éssers humans i quelcom a compartir, ja que no és un assumpte individual. I ho va contraposar a la idea del capitalisme global “de tendència destructiva i individualista, justificat pel relat del Robinson Crusoe que és introduït en el món com a home adult i autosuficient capaç, que mai va ser nen, ni envellirà, ni emmalaltirà, que no necessita suport, no es beneficiarà de serveis públics o socials, que no té relacions amb altres”.

La filòsofa manté una reunió amb representants del Consell Nacional de les Dones de Catalunya