50 anys de la mort de Caterina Casas i Maymó

50 anys de la mort de Caterina Casas i Maymó (Molins de Rei, 23 de novembre de 1888 - 10 de maig de 1974). Militant d’ERC, pionera del municipalisme femení i primera regidora de l'Ajuntament de Molins de Rei.

Caterina Casas i Maymó va entrar a formar part del Consell Municipal el 20 d’octubre de 1936 i va ser la primera dona que va prendre possessió d’un càrrec polític al seu municipi. Primer va ser elegida assessora del conseller de Sanitat i Assistència Social, Pere Barberan, fins que el 27 de novembre del mateix any va ser nomenada consellera de Cultura, càrrec pel qual va presidir el Consell Municipal d’Ensenyament. La seva tasca es va estendre fins el 4 de juny de 1937, quan es va nomenar una nova corporació municipal.

De la seva gestió cal destacar-ne l’activitat a favor de les escoles públiques, incloses les religioses confiscades; el respecte a les directrius del Comitè de l’Escola Nova Unificada: la catalanització de l’ensenyament, la coeducació i la gratuïtat del sistema educatiu, i el desenvolupament de l’escola laica i llibertària. També va ser presidenta del Consell Escolar Local quan es va organitzar una biblioteca escolar en què hi havia llibres en català i en castellà i els nens eren qui tenia cura del control dels préstecs.

Un cop acabada la Guerra Civil espanyola —durant la qual va quedar vídua—, va ser denunciada i se la va acusar d’haver delatat el seu cunyat, que era monjo de Montserrat, i “del funcionamento de las escuelas laicas y ateas, desmoralizando a las infancias en diversas conferencias [...] en cuyos locales hizo instalar pinturas nudistas aún visibles”. En ser detinguda, casa seva va ser espoliada. La sentència del 15 de setembre de 1939 la va condemnar a dotze anys i un dia de presó per “auxilio para cometer rebelión” i “afiliación a Esquerra y la UGT antes del Glorioso Moviemiento Nacional e iniciado éste mantenía muy buenas relaciones con los elementos rojos dirigentes de Molins de Rey, habiendo sido designada consejera de cultura de dicha villa y, como tal, organizado las escuelas lacias y libertarias, haciendo propaganda marxista y campaña de excitación contra la causa nacional”.

Va ser tancada a la presó de dones de Les Corts de Barcelona i va quedar en llibertat condicional el 1941, moment en què va ser desterrada a València. No va ser fins el 1945 que va poder instal·lar-se a Barcelona, on va treballar d’agent comercial fins que es va jubilar.