Commemoracions 2026

Celebrades del 27 al 30 de maig de 1976 al Paranimf de la Universitat de Barcelona, les Jornades Catalanes de la Dona. Van ser un esdeveniment fundacional del feminisme contemporani a Catalunya, tant per la seva capacitat de convocatòria com per l’impacte polític i social que van generar.

Anna M. Vela, Maria Dolors Calvet, Anna Balletbò i Anna Mercadé van tenir la idea d’organitzar aquelles jornades que van representar un moment històric per al feminisme català i també per a la construcció democràtica del nostre país i amb les que van aconseguir arreplegar unes 4.000 dones. Van tenir lloc només uns mesos després de la mort de Franco, en un context de canvi polític, però també d’incertesa i de moltes limitacions socials i legals per a les dones.

Les jornades, impulsades pel Departament de la Dona de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides, es van dur a terme coincidint amb la proclamació de 1975 com a Any Internacional de la Dona per part de les Nacions Unides. Però, més enllà de l’impuls inicial, el més important és que aquelles jornades van esdevenir un gran espai de trobada plural del moviment feminista català.

Aquells dies, hi van participar dones molt diferents entre elles: militants de partits polítics encara clandestins, sindicalistes, estudiants, professionals, mestresses de casa, dones dels barris, obreres, activistes feministes… Per primera vegada després de dècades de dictadura, milers de dones van poder reunir-se públicament per parlar de la seva situació, compartir experiències i plantejar reivindicacions comunes.

Cal recordar que veníem d’un règim que havia relegat les dones a un paper estrictament domèstic i subordinat. Durant el franquisme, les dones necessitaven sovint el permís del marit o del pare per treballar, obrir un compte bancari o signar contractes. El divorci era il·legal, l’avortament estava penalitzat, l’educació reproduïa rols tradicionals i la sexualitat femenina quedava sotmesa a una moral estricta i repressiva. Tot s’havia de construir en la nova democràcia.

En aquest context, les Jornades Catalanes de la Dona van significar una presa de paraula col·lectiva. Les dones no només reclamaven drets concrets, sinó també el dret a ser visibles, a participar en la vida pública i a definir el futur democràtic del país.

Durant aquells quatre dies es van debatre qüestions que avui ens poden semblar evidents, però que aleshores eren profundament transformadores: el dret al treball en igualtat de condicions, la coeducació, la salut sexual i reproductiva, la situació de les dones treballadores, la doble jornada laboral, la necessitat de serveis públics per facilitar la conciliació, la representació política de les dones o la crítica als models tradicionals de família.

També es va parlar de sexualitat, maternitat, violència i discriminació, temes que fins aleshores havien estat pràcticament absents de l’espai públic. Les jornades van permetre posar nom a experiències compartides i convertir problemes individuals en reivindicacions col·lectives.

Un dels aspectes més importants d’aquelles jornades és que van mostrar la gran diversitat del moviment feminista. Hi coexistien visions diferents, sensibilitats polítiques diverses i debats intensos sobre quines havien de ser les prioritats. Però precisament aquesta pluralitat és una de les grans riqueses del feminisme de la Transició.

A les conclusions de les jornades es reclamaven canvis profunds: igualtat jurídica i laboral, eliminació de totes les discriminacions legals, accés als anticonceptius, dret al divorci, despenalització de l’adulteri i de l’avortament, creació de serveis socials públics i una transformació cultural que permetés superar els rols tradicionals imposats a les dones.

Aquelles reivindicacions van contribuir a obrir el camí de moltes de les conquestes socials i legals que arribarien després. Però també és important recordar que moltes dones van pagar un cost personal i polític molt alt per defensar aquestes idees en un moment encara marcat per la repressió i les inèrcies del franquisme.

Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona no van ser només un esdeveniment feminista. Van ser també un espai de democratització social. Van demostrar que no es podia construir una democràcia real sense la participació i els drets de les dones.

Cinquanta anys després, aquestes jornades continuen sent una referència imprescindible per entendre la història del feminisme a Catalunya i també la història de la nostra democràcia. Ens recorden la importància de la mobilització col·lectiva, del debat públic i de la necessitat de continuar treballant per una societat més justa i igualitària.