Dones i Poder Local - Participació i poder de les dones a Catalunya

Tot i que usualment es conceptualitza l’àmbit local polític únicament com el referent als ajuntaments, en aquest projecte s’ha considerat important diferenciar la distribució del poder local desagregant la informació de les alcaldies i regidories i dels nivells supramunicipals, és a dir, consells comarcals i diputacions provincials.

S’ha decidit construir aquestes representacions per a visibilitzar fàcilment la ​segregació vertical​. El mercat de treball ha evolucionat a Espanya des de la dècada dels 70 (​Millán, Santos i Pérez, 2015​), generant un accés de les dones al mateix sense precedents. No obstant això, la segregació vertical és una desigualtat estructural laboral entre dones i homes que molts cops no es té en compte, i on s’observa que “la proporció de dones disminueix a mesura que s’ascendeix en la jerarquia piramidal, de manera que la seva presència ocupant posicions de poder i assumint responsabilitats laborals és mínima” (​Barberá, Dema, Estellés i Devece, 2011​).

En la mateixa línia, s’ha afegit una comparativa dels nivells i àrees de responsabilitat entre el percentatge de dones i homes que les conformen, ja que la segregació laboral també s’identifica en un nivell horitzontal. Així, la ​segregació horitzontal “fa referència a que les dones s’aglutinen en activitats vinculades amb les tasques habitualment femenines segons la divisió sexual de la feina” (Anker, 1998 en Barberá et al., 2011).

En conjunt, ambdues manifestacions de la segregació laboral viscuda per les dones implica la seva infrarepresentació en les posicions de presa de decisions amb major incidència política. Per tant, per a obtenir una millor aproximació davant les complexitats d’aquest panorama, també s’ha afegit un contrast entre la presència de les dones als càrrecs electes i alcaldies i la seva permanència. No és suficient amb que les dones comptin amb l'accés als càrrecs, ja que això no implica que posseeixen un major grau d’influència des de la seva posició. Afegir la variable “permanència” indicarà si les dones han tingut major maniobra política i de negociació, al possibilitar el desenvolupament i/o execució de projectes a mitjà i llarg termini.

Finalment, s’ha inclós un apartat destinat a l’evolució de la presència de dones i homes en la les diputacions i en la Generalitat, destacant les diferents legislatures per tal d’observar com ha canviat la representació de gènere en aquests àmbits de la política al llarg de més de quatre dècades i detectar en quines legislatures s’ha afavorit un accés més gran de les dones a posicions de poder.

Així mateix, la mida del municipi juntament amb el nivell de pressupost gestionat, son factors clau a tenir en compte per a determinar el poder econòmic integrat dels càrrecs polítics, el qual aporta sustentació al poder polític projectat a nivell local (​Osorio, 2017​).

A continuació es presenten les diferents visualitzacions que analitzen la distribució de poder a Catalunya, distribuïdes en 6 apartats:

1. Distribució del poder municipal als Ajuntaments - Alcaldies

2. Evolució de presència de les dones als càrrecs locals 1979 - 2023

3. Segregació vertical. Presència i càrrecs de les dones a les institucions supramunicipals

4. Segregació horitzontal. Àrees de responsabilitat segons sexe

5. Pressupostos gestionats per sexe

6. Permanència als càrrecs segons sexe

Per a l’execució d’aquest projecte s’ha dut a terme un ampli treball de processament de dades, i en aquest apartat es recullen les explicacions tècniques de gestió de les dades que s’han fet. S’han construït dues bases de dades a partir de dades obertes, que aporten una aproximació a la realitat:   - Càrrecs dels ens municipals i àrea/es de responsabilitat.   - Càrrecs dels ens municipals i pressupost gestionat.

Actualització diària

S'han integrat dues fonts oficials de la Generalitat de Catalunya mitjançant connexió API. Per a les dades en temps real, s'utilitza el registre d'Ens locals de Catalunya (MUNICAT). Per a l'anàlisi longitudinal, s'ha processat l'Historial d’alcaldies des de 1979. Com que aquest darrer dataset no incloïa informació sobre el sexe, s'ha creuat amb la base de dades de Processos electorals i candidatures per recuperar aquesta informació. Les dades es processen diàriament.

  Àrees de responsabilitat   D’una banda, es va construir una base de dades amb l’objectiu d’analitzar la presència de dones i homes a les àrees de responsabilitat dels Ajuntaments. Per això, es va partir de la base de dades de Càrrecs electes dels ens municipals de la Generalitat de Catalunya.   En aquesta es troben totes les persones escollides a les eleccions de 2023 als municipis corresponents i s’indica, entre altres variables, l’àrea de gestió de cada persona. Sobre la informació d’àrea, cal destacar que la base de dades no es troba completa i no tots els càrrecs tenen especificat una àrea d’actuació, per tant es partia de la mostra que si tenien aquesta informació.   Donat que cada ajuntament té la potestat d’autoorganització i configuració del seu Cartipàs Municipal, incloent-hi l’agrupació de competències en regidories i la denominació d'aquestes, per tal que aquesta informació fos vàlida per analitzar i comparar, es partia de dues premisses necessàries:   - Unificar les àrees de gestió de les persones, és a dir, les nomenclatures.   - Estructurar les dades considerant que una persona pot gestionar més d’una àrea.   Amb això, es va estructurar la base de dades de manera correcta i, d’altra banda, en va generar correspondències entre les àrees de gestió i una nomenclatura comuna que permetés analitzar les dades de tots els municipis. Per exemple, vam trobar una desena de variants per a denominar les polítiques de “Dones”, com per exemple “Equitat”, “Feminismes”, “Igualtat”... En aquesta classificació general, també es va tenir en compte el posterior objectiu de poder vincular càrrecs amb pressupostos en funció de l’àrea de gestió, prenent com a base el “Pressupost per Programa” comú a tots els ens municipals.

A continuació s’adjunta una taula amb les 5 grans àrees i 20 subàrees en les quals s’han classificat els càrrecs, així com alguns exemples de quins aspectes s’han inclòs dintre de cadascuna de les classificacions:    

Àrea

Subàrea

Exemples de casos inclosos

Serveis públics bàsics

Seguretat i mobilitat ciutadana

 

 

Habitatge i urbanisme

 

 

Benestar comunitari

 

 

 

Medi ambient

Protecció civil, seguretat, civisme

 

 

Urbanisme i obres, entorn urbà, arquitectura i urbanisme

 

 

Joventut, drets de la ciutadania,gent gran

 

 

Sostenibilitat, biodiversitat, ciutat verda

Actuacions de protecció i promoció social

Altres prestacions econòmiques a favor d’empleats

 

 

Serveis socials i promoció social

 

 

Foment de l’ocupació

 

Recursos humans, riscos laborals, prevenció

 

 

Atenció social, serveis socials, acció social

 

 

Ocupació, treball, emprenedoria

Producció de béns públics de caràcter preferent

Sanitat

 

 

Educació

 

 

Cultura 

 

 

Esport 

Benestar i salut, sanitat

 

 

Ensenyament, educació

 

 

Memòria històrica, festes, arxiu

 

 

Esports, esdeveniments esportius, entitats esportives

Actuacions de caràcter econòmic

Agricultura, ramaderia i pesca

 

 

Comerç, turisme i petites

i mitjanes empreses

 

 

Infraestructures

 

 

Investigació, desenvolupament i innovació

 

Altres actuacions de caràcter econòmic

 

 

Agricultura, pagesia, sector primari

 

 

Comerç, turisme

 

 

 

Aeroport, port

 

 

Noves tecnologies, web, TIC

 

 

Serveis econòmics, promoció econòmica, desenvolupament econòmic

 

Actuacions de caràcter general

 

Òrgans de govern

 

 

Serveis de caràcter general

 

 

Administració financera i tributària

 

Transferències a altres

administracions públiques

 

Bon govern i transparència, govern obert, planificació estratègica

 

Comunicació, serveis generals, serveis municipals

 

 

Compres, contractació, hisenda

 

 

Colaboració entitats locals

   

Com a feina extra, es van afegir de manera manual tots els càrrecs, amb les seves corresponents àrees dels municipis de més de 20.000 habitants. Aquesta feina es va dur a terme consultant de manera manual el cartipàs municipal​ publicat en les webs municipals, d’on es van poder extreure les àrees de responsabilitat de tots els càrrecs de municipis de més de 20.000 habitants que no tenen la informació completa a la base de dades d’origen. 

Amb tot això, es va obtenir una mostra correctament estructurada i etiquetada dels 947 municipis (més els alcaldes/ses de tots els municipis), composta per 3360 persones (càrrecs), d’entre les quals gestionen un total de 8548 àrees als seus ajuntaments corresponents.

   

Pressupostos

Partint de la base de dades anterior, es va procedir a la segona fase de treball de dades, on es volia obtenir una aproximació del pressupost gestionat per cada persona i així poder fer comparatives per sexes. Per això es va comptar amb una altra base de dades amb els pressupostos gestionats per àrea dintre de cada municipi del Municat corresponent a l'any 2024.

Amb aquestes dades i les anteriors, es van assignar els pressupostos disponibles a la base de dades, segons l’àrea de gestió d’aquella persona. En els casos on més d’una persona d’un municipi gestionés una mateixa àrea, el pressupost total s’assignava a parts iguals entre les persones en qüestió.

Destacar que això és una aproximació, tenint en compte que l’assignació d’àrees es tracta d’una generalització. Per exemple, si una regidora gestiona “gent gran”, a aquesta persona se li ha assignat “benestar comunitari” donat que la gestió de gent gran entra dintre d’aquesta àrea. Posteriorment, a aquesta persona se li haurà assignat el pressupost del seu municipi de benestar comunitari i, en cas que altres persones gestionin subàrees de benestar comunitari, el pressupost s’ha repartit a parts iguals entre aquestes persones.

Partint d'aquestes premisses s’ha tractat les dades de tots aquells càrrecs on s’ha pogut realitzar una assignació favorable de pressupostos. S'ha contemplat la falta d’alguns municipis a la base de dades de pressupostos, així com alguns cassos on, encara que una persona gestionés una àrea concreta del municipi (per exemple, medi ambient), aquesta àrea no tenia un pressupost definit per aquest municipi a la base de dades. 

Les dades representades a l’apartat de pressupostos corresponen la mitjana de pressupost gestionat per homes i per dones. Per exemple, a Barcelona en 2024 el pressupost total és de 3.807 milions, però la suma del pressupost gestionat per homes i per dones no suma aquesta quantia perquè es tracta de mitjanes. 

També destacar que en aquesta base de dades s’ha exclòs tots els alcaldes i alcaldesses, assumint que el poder d’una alcaldia va més enllà del pressupost de l’àrea d’òrgans de govern i en molts cops aquesta xifra no pot ser un bon reflex de la realitat.

Amb tot això, s’ha obtingut una base de dades amb representació de 382 municipis (40,33% dels 947 municipis de Catalunya), conformats per 2301 persones (25,17% del total de regidores que hi ha al Principat), que gestionen un total de 5834 àrees.